spacer.gif

El pa ha estat l'aliment bàsic de la humanitat des de la prehistòria. El nom prové del llatí pannus, que significa massa blanca. Els antics egipcis, grecs i romans ja en prenien, com posen de manifest els geògrafs Strabó i Plini. Aquell pa estaria fet amb aglans.

Pareix que aquell pa primitiu era bru, durava força temps i que era de forma rodona, com l’actual pa pagès. Per a moltes cultures antigues i distintes religions, el pa tenia un gran valor. Els àrabs, per exemple, rebien el visitant oferint-li pa i sal. El parenostre cristià, d’altra banda, inclou una frase que comença dient: “El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui...”.

Els romans, que també tenien en la llet un aliment imprescindible per a la seva alimentació, van immortalitzar en un fris el procés d’elaboració d’un pa fet a base de mel: primer es feia la tria i el purgament del blat; a continuació es procedia a la moltura amb tracció animal i finalment a fer la pasta.

Durant l’Imperi Romà, el consum de pa es va fer molt habitual, de manera que també va proliferar el conreu i el comerç del blat. Quan el blat va escassejar, a l’Edat Mitjana, van començar a elaborar-se distints tipus de pa. En tot cas, el pa blanc era exclusiu dels rics, mentre que el pa negre era per als pobres.

L’Edat Mitjana és justament l’època històrica en què guanyen protagonisme els gremis, que defensen els interessos dels seus afiliats. El segle XIII ja funcionava el Gremi de Flequers, Pastadors, Forners i Bescuiters, que s’anomenava també Col·legi de Forners o Confratia Sancti Martialis (perquè va ser Sant Marçal el jove que va lliurar a Jesús cinc pans i dos peixos per a l’episodi bíblic de la multiplicació dels pans i els peixos). El 1474, els forners van acordar no er pa els diumenges ni les festes de guardar, sota pena de 3 lliures, una de les quals aniria destinada a les obres de la Seu.

En defensa dels seus interessos, l’any 1680 la Confraria de Forners va establir que ningú no podia fer pa, bescuit, coques, panades de peix, flavons ni formatjades sense l’expressió autorització del gremi. És a dir, volia monopolitzar l’obra i la venda de tota casta de pastes i pastissos, però la decisió del Lloctinent Reial ho va impedir, perquè va excloure de la prohibició els bunyolers i altres professionals que elaboraven productes de temporada: panades de peix o robiols, per exemple.

També es va acordar, ja el 1695, que cap forner no podia fer dues fornades o cuites el mateix dia. S’ha de tenir en compte que la major part de cases de la pagesia, en els pobles o fora vila, tenien forn per fer pa cada setmana, així com cocarrois i altres dolços, de la mateixa manera que a gairebé totes les poblacions hi havia els Forns públics, en què el forner pastava i coïa el pa per vendre’l al poble. Les famílies que no tenien forn hi duien el pa per coure i la llenya per mantenir el forn públic, també anomenat forn de puja. Els forns eren alimentats per branca de pi, obtinguda per llenyaters i transportada pels traginers. L’any 1881, n’hi ha documentats 72 a Palma.

 

© 2017 Forners i Pastissers de les Illes Balears.
C/ Josep Darder Metge, 28 - Entl. A. 07008 Palma de Mallorca
T 971 276 145 - F 971 276 161